• contacte@nosaltressols.com    

La idea de formar aquesta organització de combat, es remunta a l’any 1916 i a un dels personatges de l’independentisme insurreccional català: Daniel Cardona i Civit. Just aquell any va tenir lloc a Dublín l’Aixecament de Pasqua. Aquell exemple de ferms patriotes irlandesos contra els opressors britànics, ajudats per col·laboracionistes, va deixar petjada en els integrants dels grups més lligats a la Unió Catalanista.

D’aquesta manera, el 1922 diversos militants separatistes, van començar a col·laborar en la creació d’una nova organització junt amb Francesc Macià, formant el 8 de juliol del mateix any Estat Català. Entre ells hi havia Daniel Cardona. Era gent que tenia clar en la seva actuació la necessitat del sacrifici a vida o mort per tal de guanyar la llibertat.

 

L’any 1923, Cardona publicà La Batalla, recull d’articles seus apareguts a la Tralla i a Estat Català, prologat pel seu amic i poeta Joan Salvat-Papasseit amb el que havien fet amistat deu anys abans a les files de la Joventut Catalanista.

Per encarregar-se de la lluita armada a l’interior de Catalunya, Cardona va passar a la clandestinitat, mentre Francesc Macià dirigiria la causa independentista des de l’exili, degut a la proclamació de la dictadura del General Primo de Rivera feta el 13 de setembre de 1923.

 

Cardona, detingut el gener de 1924, acusat de ser membre de l’oficina de propaganda d’Estat català, i per tant responsable de l’edició de «El catecisme del jove patriota» i del «Manual del legionari», i el maig del mateix any el registre i incautació de material de propaganda a la Unió Catalanista amb la declaració davant del jutge militar del seu president, Vicenç Albert Ballester, provocaran que Cardona agafi el camí de l’exili i es refugií a Perpinyà.

Serà a la capital del Rosselló, on connectarà amb el sector Aberri de l’independentisme basc, liderat per Eli Gallastegui.

 

Com que ell i la seva gent insisteixen en la creació de nous nuclis d’insurrecció arreu de la nació i veuen que tot el moviment d’alliberament nacional avança lentament, s’enfronta amb Macià i és expulsat d’Estat Català.

El 1926, arran del Complot de Prats de Molló, Cardona ha d’afluixar els seus comentaris contra Macià i els seus voluntaris.

Aquell mateix any Cardona s’ajunta amb Manuel Massó Llorens i, un des de l’Estat francès i l’altre des d’Amèrica, comencen a criticar el líder separatista que mentrestant era jutjat a París.

Des de Perpinyà Cardona, on roman exiliat, reivindica el nom de Bandera Negra (adoptat pel grup de l’atemptat de Garraf), que a l’interior de Catalunya havia estat un projecte que ajuntava des de gent provinent d’Estat Català fins a alguns elements d’Acció Catalana.

Arran del pacte de Sant Sebastià, l’any 1930, torna a Catalunya, i prossegueixen els enfrontaments amb Macià. Aquest volia col·laborar amb els republicans, mentre que Cardona s’hi negava, d’aquesta manera forma el grup anomenat L’Estel, tot aprofitant els locals de la Unió Catalanista, que donarà pas a l’Agrupació Nacionalista Nosaltres Sols! (traducció del gaèlic Sinn Féin).

El 5 de desembre de 1930 s’aproven uns estatuts en una sessió formal tot defensant els ideals de la Unió Catalanista.

Aprofitant que és el secretari de propaganda de la Unió Catalanista, publica un manifest en el qual denuncia les cooperacions foranes i demana un enfocament militar per aconseguir la reconstrucció de la personalitat catalana. Els seus objectius eren clars: enfrontar-se amb els enemics de la pàtria de la manera com ho havien fet els irlandesos amb els ocupants britànics.

L’11 de març de 1931 s’aprova els estatuts i es dona d’alta en el registre d’associacions amb el número 14801 l’Agrupació Catalanista Nosaltres Sols! Aquesta agrupació tenia com a finalitat de treballar per tots els mitjans que calguin per assolir la llibertat integral de Catalunya.

El primer número del setmanari Nosaltres Sols! , que va arribar fins als 183 números, va ser publicat el 28 de març del 1931.

Van aconseguir que la revista tingués molt ressò, sobretot des de la crítica de què era objecte per part dels sectors espanyolistes. L’últim número legal de Nosaltres Sols!, ja força censurat, és datat el 6 d’octubre de 1934.

Entre els seus col·laboradors trobem en les seves il·lustracions Josep Altimira i Marimón «Llamp» i Lola Anglada «Estel».

NS! va col·laborar amb Macià quan es va proclamar la República Catalana, treballant per tal crear una Guàrdia Cívica Republicana, que seria una força armada que la defenses, essent la majoria dels seus integrants de Nosaltres Sols! i de Palestra.

Uns mesos després, va ser l’única organització que s’oposà a l’Estatut de Núria, ja que consideraven que era una claudicació, deixant-ho clar des del seu setmanari “No votarem l’Estatut. Tampoc votarem en contra perquè seria sumar-nos a l’enemic” i en els diferents actes que organitzaren arreu del país, alguns d’ells acabant amb enfrontaments amb militants propers a l’ERC.

L’octubre del mateix any, s’organitzava la secció feminal de NS! i al cap d’un mes ja tenia logo propi, fent una crida a les dones de Catalunya a treballar per la Independència de Catalunya.

El novembre de 1931 naixia la secció universitària, i degut al creixement de l’organització, el 18 de desembre de 1931, el president de NS! Lluís Escaler, informava de la nova adreça de l’organització al principal del nº 7 del carrer del Pi de Barcelona, la idea era clara com publicaven des les pàgines del seu setmanari “No som davant d’un partit, sinó d’una milícia. El nostre lloc no és la vanaglòria, sinó el de sacrifici.”

El 1932 NS! ja disposava de seus a Solsona, també a Igualada, Vic, Sant Feliu, Sant Joan Despí, Esplugues i Sant Just Desvern, també a Premià de Mar, Vilassar de Mar, Caldes d‘Estrac i Mataró, aquesta darrera amb el poeta Esteva Albert al davant.

De fet, Cardona, reivindicava la paternitat del projecte d’Estat Català, que ja es començava a organitzar al voltant de l’anti-Macianisme, deixant-ho clar amb l’entrevista que li feren des de les pàgines del New York Times l’abril de 1932, criticant durament el procés autonòmic.

La dialèctica en que s’abordava els fets que s’anaven succeint des de les pàgines de la publicació homònima, resultà decisiu per a impulsar un nucli paramilitar i secret, organitzat a l’entorn de l’anomenada Organització Militar de Nosaltres Sols!, aquest nucli tingué també contacte amb la que Batista i Roca, encapçalava des de Palestra i l’ Organització Militar Catalana (Ormica).

Els membres de l’OMNS reberen entrenament i instrucció militar, feren marxes i activitats muntanyenques, realitzen pràctiques de tir, aprofitant les finques particulars de Can Cardona a Sant Just Desvern.

El 1932, militants de NS! impulsen la creació del Partit Nacionalista Català (PNC), però finalment la col·laboració queda en no-res, ja que molts elements de NS! volien continuar sent apolítics seguint les recomanacions de Daniel Cardona.

Cada vegada, la convergència amb la Palestra de Batista i Roca i de Pompeu Fabra, és més patent, al igual que passarà amb la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC), l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana (APEC) , i el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI),

Sant Cugat, Tarragona, i el Raval de Barcelona, foren noves delegacions obertes aquell any, i “Ginesta” la secció de NS! dedicada a la mainada.

A partir de 1933, Cardona contactà amb el Sinn Féin i el Partit Nacionalista Bretó, seguint com sempre el seu estret contacte amb el basc Eli Gallastegui i els seu entorn, on fou convidat a anar el 1934.

La mort de Francesc Macià, però, el Nadal de 1933, fou seguida de males maneres pels membres de NS! que foren obligats arriar la bandera, al pas de la comitiva fúnebre obligats per membres de les JEREC.

Cardona publica Res de nou al Pirineu, on critica Macià i la seva gent a causa de la falta d’activitat durant els fets de Prats de Molló.

L’any 1934, NS! publica un llibret, sense nom d’autor però escrit per Cardona, titulat Per la Pàtria i per la llibertat, que és un clar exemple de resposta catalana a tots els «ismes» que venien de fora. Cardona critica el feixisme i intenta desvincular l’independentisme insurreccional català de malentesos i d’extremismes forans, reivindicant Martí i Julià i blasmant del nacional-feixisme per destructor, confusionari, dissolvent, antiliberal, uniformista i tirànic.

Durant els fets del 6 d’octubre de 1934, l’aparell paramilitar de Nosaltres Sols!, el de l’ORMICA i el del PNC es mostren disposats a defensar l’Estat Català proclamat pel president Companys i es posen sota les ordres del conseller de Governació de la Generalitat, Josep Dencàs, i de Miquel Badia. Aquell mateix dia, Cardona va passar la jornada revisant els seus homes, esperant unes ordres que mai no van arribar.

Com molts d’altres que havien participat activament en els fets del 6 d’octubre, Cardona va haver de passar a la clandestinitat. Amb dos amics de Sant Just, va provar de constituir un focus guerriller al Pirineu, però va ser detingut a Ponts (Noguera) i empresonat a Lleida.

Finalment, va aconseguir fugar-se de la presó i exiliar-se, mentre l’organització quedava dispersa i ell passava a la clandestinitat.

La revolta feixista del 18 de juliol de 1936, troba ens els militants de Nosaltres Sols!, molts d’ells arrenglerats en el nou Estat Català acabat de formar, participant en l’aixafament de la insurrecció militar.

D’aquesta manera Dencàs assumia la secretaria general, els membres del PNC es feien forts en el diari de Barcelona, i Cardona formà part del departament de guerra d’EC, i acompanyat dels seus col·laboradors més propers, es traslladà a la seva caserna general al Or del Rhin, a la Rambla de Catalunya,17.

Arran de la trobada amb els cap de l’OMNS Baldomer Palazón i Rafael Dalmau amb Batista i Roca i Joan Torres Picart, es comença a comminar la conquesta de Mallorca, amb les forces d’Estat Català, on a dins seu s’havien dissolt els militants de NS! 

També serien els militants d’EC i Palestra, els que conformaren les bases de les Milícies Alpines, creades el 26 d’agost de 1936, que el 18 de setembre, van passar a dependre directament de la Conselleria de Defensa de la Generalitat, amb el nom de Milícies Pirinenques, i més endavant del Regiment Pirinenc nº1.

Cardona, expulsat d’Estat Català per part de Joan Cornudella, reconstitueix l’OMNS, esgotat per no poder articular una via catalana pròpia en el contenciós bèl·lic i aquest cop amenaçat per les forces comunistes, s’exilia altre cop cap a Perpinyà, retornant una darrera vegada a l’interior, per tal de fer desaparèixer qualsevol rastre comprometedor dels militants de NS!, i començar a preparar els contactes per tal d’iniciar una mínima resistència a l’interior.  Pregà als seus companys més compromesos de marxar cap a l’exili,com ara Lluís Escaler que fou afusellat el dia de sant Jordi de 1939.

Acabada la guerra, Cardona, juntament amb Jaume Martínez Vendrell i Joan Masot, per part de Nosaltres Sols!, van ser l’ànima de la fundació de l’FNC, el 4 de maig de 1940 a París.

Cardona va organitzar passos de muntanya, feia de guia, passava gent que s’escapava dels nazis, i tot i que el seu estat de salut no era gaire bo, no va aturar les seves activitats fins que el 13 de març de 1942 va tornar clandestinament al seu mas de Sant Just Desvern.

Finalment, el 7 de març de 1943 «Vibrant» va morir i van embolcallar el seu cos amb la bandera estelada.

Per evitar que hi hagués incidents, la Guàrdia Civil va ocupar tot el poble i va castigar els metges que el van atendre.