• contacte@nosaltressols.com    


Rafael Dalmau i Ferreres (Barcelona, 1904 — 1976)

Rafael Dalmau i Ferreres

Rafael Dalmau i Ferreres, va néixer el 1904 a Barcelona. De ben jove s’afeccionà a l’excursionisme (disciplina esportiva la història de la qual ha estat un dels eixos editorials dels Dalmau-Català) i milità a l’independentisme, tant a les files de la Unió Catalanista (de la qual en fou secretari general) com a Nosaltres Sols, on fou sotsdirector i fundador del setmanari “Nosaltres Sols” (1931-34).

També fundà Edicions Mediterrània (1935), que només va poder publicar un llibre, “Pilsudski”, sobre l’heroi de la independència polonesa, i que havia d’ésser el primer títol d’una col·lecció, la Biblioteca Nou Estel, dedicada als herois dels pobles alliberats d’Europa.

Després de lluitar a la guerra dels 3 anys (1936-1939), s’exilià, passant pels campa de concentració de Barcarès i de Sant Cebrià (Rosselló), retornant finalment a l’interior.

Obrí una llibreria i engegà, juntament amb els Biosca-Jover, l’Editorial Dalmau-Jover, que succeïa a les Edicions Mediterrània (1945) i finalment Rafael Dalmau, Editor (18 d’octubre de 1959) conjuntament amb la seva filla Maria Carme Dalmau, aquesta editorial segueix funcionat a mans de la tercera generació.

L’any 1960 la novella editorial inicià una col·lecció que, quaranta-nou anys després, ha esdevingut mítica per a qualsevol amant de la nostra història nacional: els Episodis de la Història. Aquesta col·lecció havia estat gestada per en Rafael Dalmau abans de la guerra de 1936-1939 quan, amb les Edicions Mediterrània, havia volgut engegar una col·lecció que havia de dir-se Episodis Nacionals de Catalunya. Els Episodis de la Història són uns llibres de petit format que, com el seu nom indica, versen sobre diversos moments de la nostra història, sobretot des que Catalunya és Catalunya, escrits per historiadors de prestigi de la historiografia catalana. Fins avui se n’han publicat 353. L’activitat resistent de l’editorial arribà fins i tot als símbols.

L’emblema de l’empresa era (i és) un estel blanc de cinc puntes que guia des del cel un vaixell en alta mar, que tenia com a precedent el símbol de l’esmentada anteriorment Biblioteca Nou Estel de les Edicions Mediterrània d’abans de la guerra. Aquest astre no podia ser res més que l’estel de la senyera estelada. Aquest fet el posa en relleu el malaguanyat Joan Crexell en la seva obra “Origen de la bandera estelada” (pàgs. 131 i 132), la tercera edició del qual ha anat a càrrec precisament de Rafael Dalmau Editor (2008)