• contacte@nosaltressols.com    


Lluís Escaler i Espunyes (Oliana, 1897-Barcelona, 1939)

Lluís Escaler i Espunyes

Lluís Escaler i Espunyes, fill de Francesc Escaler i Espuñes i de Victòria Espuñes i Orrit, neix a ca l’Escaler Vell d’Oliana el 3 de febrer de 1897 i és el vuitè d’onze germans. Cursa les primeres lletres i el batxillerat a la Fundació Ignasi Esteve d’Oliana, i posteriorment es desplaça a estudiar a Barcelona, on obté el títol de perit agrònom, un mestratge que no va exercir mai: durant vint anys va treballar de comptable a la Casa Nèlia, establerta al número 110 del carrer de Tamarit, que fabricava xocolata i galetes. L’any 1924 es casa, a Oliana, amb Assumpció Coy i Caballol i s’instal·len en un piset al barri de Gràcia, al carrer de la Legalitat, fins que es traslladen, al cap de pocs mesos, a un de més gran, situat al carrer de Còrsega, número 452, on la família viurà fins a la mort del Lluís. El fruit d’aquesta unió matrimonial és l’arribada al món de tres nenes, la Julieta, la Roser i la Neus, que mor quan tot just té deu mesos.

 

Un polític independentista

En aquella Catalunya del primer terç del segle XX, farcida de moviments socials, culturals i polítics, Lluís Escaler pren consciència ben aviat de la seva ciutadania catalana, i instal·lat a Barcelona d’estudiant ―s’estava en una dispesa del carrer Comtal―, simpatitza amb la Lliga Regionalista i després amb la Unió Catalanista, de pensament catalanista i socialista alhora, gràcies al carisma del metge i polític Domènec Martí i Julià. Tot i això, l’olianès acaba militant en la Joventut Democràtica Nacionalista, dins la Federació Democràtica Nacionalista, organització constituïda per Francesc Macià l’any 1919, que afegeix a la qüestió nacional catalana la proposta de diverses millores socials, com el sou mínim i l’assegurança obligatòria, a més de defensar el dret d’associació, reunió, manifestació i propaganda. Un Lluís Escaler catalanista i reformista que, jove i solter com és, s’aboca a l’organització en cos i ànima, com demostra la seva participació en mítings de propaganda i captació de militants arreu dels país ―Barcelona, Gandesa, Benissanet, Móra la Nova, Cardona, Cornellà, Esparreguera, Lleida, Oliana, Solsona, Bassella, Ponts...―, al costat de patriotes tan significats com ara Daniel Cardona, Rafael Dalmau, Arístides Danyans, Pelegrí Llangort, Simó Llauneta, Daniel Roca i Pruna, Salvador Salat...

L’any 1922, Lluís Escaler fa costat a Francesc Macià en la fundació d’Estat Català, el moviment polític, de caràcter separatista, que rep el suport d’intel·lectuals i polítics com Josep Carner i Ribalta, Jaume Aiguader, Ventura Gassol... Nou anys més tard (1931), però, Lluís Escaler, disconforme amb la línia política que segueix Francesc Macià, el seu gran amic, s’escindeix d’Estat Català i és un dels fundadors de l’Agrupació Catalanista Radical Nosaltres Sols!, que s’adhereix a la Unió Catalanista, i n’és el primer president, elegit el dia 26 de març de 1931. Altrament, Lluís Escaler també fou secretari de la Lliga dels Drets de l’Home de Catalunya, soci de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana i secretari del Consell Directiu del Centre Comarcal Lleidatà.

 

Lluís Escaler, més que un polític

Lluís Escaler havia fet de Catalunya —identitàriament, lingüísticament, culturalment— l’ideal de la seva vida. A part de la política, doncs, no és gens estrany que s’interessés per l’etnografia i el folklore català, amb tanta empenta en la Catalunya d’aquells dies —Cels Gomis, Joan Amades, Serra i Boldú, Violant i Simorra...— i es dediqués a recollir, preferentment d’Oliana i la rodalia, des de jocs infantils fins a coses assenyalades —curiositats, passatemps, acudits, entreteniments—, des de goigs de sants i marededéus fins a oracions populars, des de cançons de ronda fins a corrandes, des de dites fins a endevinalles...

Uns treballs de llengua que va deixar escrits en un bloc de tapes negres, que va titular Dialectologia catalana. Lèxic de l’Urgellet. Oliana, amb les quatre barres dibuixades a sota —era un dibuixant excel·lent— i la llegenda «Per Déu i per la Pàtria». De fet, Lluís Escaler ja preconitzava, en aquells dies, la creació d’una càtedra de llengües romàniques a fi de redactar normes sobre l’ús del català arcaic i del modern.

Pel que fa al folklore —balls, cançons, costums, festes, història oral—, Lluís Escaler el percep com un conjunt de coneixements populars que s’ha anat transmetent de pares a fills i, en conseqüència, el valora com una de les expressions més riques i genuïnes de la cultura d’un poble. Un poble, el català, del qual forma part la vila d’Oliana en què Lluís Escaler va néixer i va créixer fins a la pubertat. Per això escriu: «Fill d’aquesta beneïda terra de l’Urgellet, on he viscut durant una bona part de la meva vida, i amb unes quantes notes folklòriques d’aquesta comarca aplegades fidelment, m’he proposat adduir els trets més característics de la vila d’Oliana en lo que fou i és encara».

 

Detenció, presó i mort de Lluís Escaler

El dia 6 de febrer de 1939 —pocs dies després d’haver entrat Franco a Barcelona, doncs—, Lluís Escaler és detingut a les oficines de la Casa Nèlia i, conduït a la presó Model ―a la cinquena galeria, número 491―, és posat a disposició de la jurisdicció militar, que li obre un consell de guerra sumaríssim d’urgència i el sentencia a mort. En la sentència se l’acusa de ser un «celoso catalanista», un «coloso del separatismo» i un «destacado y peligroso sujeto para la Causa Nacional». Cap delicte de sang, però. Una sentència, doncs, que fa més que evident que per al franquisme el pitjor crim que podia cometre un ciutadà català era haver estat catalanista i haver actuat com a tal. Escaler mateix escriu: «Després de l’acusació fiscal quedo tan sorprès que considero impossible que hi hagi un ser humà capaç de fer un atestat tan fals i calumniós». Doncs sí, aquest ésser humà hi era, i com aquest molts altres més.

L’execució de Lluís Escaler va tenir lloc el dia 23 d’abril de 1939, al Camp de la Bota, on avui s’aixeca el Fòrum, juntament amb nou companys més. Tot seguit, els seus cossos van ser traslladats al Fossar de la Pedrera (Montjuïc), on foren enterrats, en una fossa comuna, sense dir-ne res a les famílies ni esmentar-ho la premsa, com era costum en aquells dies, és a dir, enmig d’un silenci absolut.

Durant els dos mesos i mig de presó, Lluís Escaler va escriure clandestinament un diari, que conserva la família, d’un gran valor informatiu pel que fa al seu estat d’ànim, a la vida que es feia a la Model i a les execucions que el franquisme hi anava duent a terme sistemàticament. Un diari que va ser publicat íntegrament a l’obra Lluís Escaler. Morir per Catalunya, de Josep Espunyes (Pòrtic. Barcelona, 2008), i parcialment a l’obra Domènec Latorre, afusellat per catalanista, de Josep Benet (Edicions 62. Barcelona, 2003).

 

Josep Espunyes

Membre de la Comissió 90 anys de Nosaltres Sols!