• contacte@nosaltressols.com    


Daniel Lòpez Bribian (Barcelona, 21 febrer 1896-26 de juny de 1990)

Daniel Lòpez Bribian

Fill d’una minyona que treballava en una casa de Barcelona va ser afillat per uns pagesos de Térmens (la Noguera), que sempre va considerar els seus pares. El pare biològic, fill de la família acabalada on la mare feia de minyona, no en reconèixer la paternitat. Als set anys el van traslladar-lo de nou a Barcelona per viure amb la família, la mare i el seu marit i família d’origen aragonès, qui li va donar els cognoms.  

De molt jove començà a treballar d'en una botiga de queviures del barri de Santa Caterina de Barcelona i de diverses activitats féu de forner a Can Joan del carrer Gran de Gràcia.

En aquests anys entrà en contacte amb la Unió Catalanista, que tenia la seu al carrer Canuda i que desplegava la campanya per reclutar voluntaris catalans per lluitar al costat dels aliats a la Gran Guerra (1914-1918). A la Unió Catalanista entrà en contacte amb el dirigent Domènec Martí i Julià i amb altres destacats militants del catalanisme radical.

El 1917 va participar en la creació d’Estat Català junt amb Daniel Cardona, Roig i Pruna i el doctor Girona i Llagostera. Una de les primeres accions que organitzà aquest nucli fou la resposta armada a la mort de Manuel Miralpeix, de només setze anys, que un grup de militars espanyolistes assassinaren per portar un llaç amb la senyera.

Fou afiliat al sindicat CADCI(Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria), a la seu del qual l’entorn de Daniel Lòpez oferí 1922 la presidència d’Estat Català a Francesc Macià.

Robert Surroca ha ressenyat que en plena dictadura de Primo de Rivera va visitar Àngel Guimerà, acompanyant Daniel Cardona i Manuel Pagés, per demanar-li la seva opinió sobre la nova situació. El dramaturg els va encoratjar en aquella visita manifestant-los que “(...) el poble que es conforma, és un poble mort.” En aquest sentit, amb el també dramaturg i poeta Ignasi Iglesias va iniciar una campanya per recaptar diners per ajudar els presos polítics dels anys de la dictadura. Entre altres activitats confeccionaven uns ventalls que contenien versos de diversos poetes i que van posar a la venda a can Vilaró del carrer Ferran de Barcelona.

Participà en l’intent de Prats de Molló d’alliberar Catalunya amb una guerrilla. Tot i que s’hi desplaçà amb dos companys més per afegir-se a la insurrecció, de camí al Pirineu van tornar a Barcelona en tenir notícies que s’havia avortat l’operació.

Molt crític amb “l’Avi”, quan Estat Català s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya,Lòpez s’hi oposà i va seguir el grup de militants i de la resistència clandestina que crearen Nosaltres Sols! No obstant això, participà activament en la proclamació de la República Catalana l’abril de 1931 i en l’ocupació del Govern Civil Barcelona. Fou dels qui llençaren el retrat del rei pel balcó i que hi desplegaren la senyera, fins aleshores prohibida per la dictadura. En aquelles setmanes, com a delegat de la República Catalana, viatjà a diverses poblacions a resoldre l’ocupació dels monàrquics als ajuntaments.

Quan el 23 de juny de 1931 Jaume Compte va resultar greument apunyalat per lerrouxistes en un míting independentista a Olot, Daniel Lòpez, junt amb Simó Llauneta, van defensar-lo en l’enfrontament disparant trets a l’aire. Durant aquests anys Lòpez va ser detingut diverses vegades per la policia governativa  pel seu activisme independentista, per la qual cosa va romandre diverses temporades a la presó.

La coherència independentista el portà a oposar-se a l’Estatut d’Autonomia, una autonomia que denunciaven que hagués de ser ratificada i autoritzada per les Corts espanyoles. El 1931 fou també un dels fundadors del Partit Nacionalista Català i escriví articles a Nosaltres Sols! i La Nació Catalana.

El 6 d’Octubre de 1934 dirigí els escamots armats que controlaven el sector de la Font de Canaletes-Portaferrissa, però reberen ordres de la Generalitat de no fustigar l’exèrcit. Col·laborà. El 19 de juliol de 1936. Formà part dels combatents que lluitaren contra els militars feixistes a la plaça Catalunya.

Durant la guerra fou detingut per patrulles anarquistes i tancat al centre de detenció de l’Ateneu del Poble Nou per haver-se manifestat crític amb els assassinats portats a terme per la FAI. Fou alliberat gràcies a Daniel Cardona, que exigí a Lluís Companys el seu alliberament immediat. El president contactà amb el pedagog àcrata Joan Puig i Elias, mestre a La Farigola del Clot i que presidí el CENU (Consell de l’Escola Nova Unificada), que realitzà les gestions per al seu alliberament.

Lòpez Bribian, autor de poemes d’abrandat patriotisme, va organitzar el 1949, en el 25è aniversari de la mort d’Àngel Guimerà, una funció de l’obra Terra baixa en què es recaptaren diners per als presos polítics catalanistes.