• contacte@nosaltressols.com    


Josep Antoni Vidal i Rabella (Barcelona, 7 de març de 1909 – 22 d’octubre de 1988)

Josep Antoni Vidal i Rabella

En Josep Antoni Vidal i Rabella, va néixer a Barcelona el 7 de març de 1909. Era el tercer de quatre fills que van tenir Francesc Vidal i Sala, de Vilanova i la Geltrú i de Mercè Rabella i Segarra, de la ciutat de Mataró.

Un capvespre d’un 11 de setembre de l’any 1916, i amb només 7 anys, viu el seu primer acte patriòtic acompanyant al seu pare a l’ofrena davant l’estàtua de Rafael Casanova. El seu pare, no només li explicar el significat del lloc on eren i el fet de ser un país oprimit, sinó que a més, li transmet el sentiment nacionalista que l’acompanyarà ja sempre més.

La data exacta del seu ingrés a Nosaltres Sols! no la podem determinar, però seria entre el 1931-1932 i com a home d’acció que és, s’integra a l’OMNS! (Organització Militar Nosaltres Sols!). El seu primer contacte amb l’organització és produeix amb la lectura d’un cartell que anunciava la celebració d’un acte separatista organitzat per Nosaltres Sols!, al seu local del carrer Gran de Gràcia i decideix anar-hi. Feia temps que volia afiliar-se a un partit separatista radical. El dia assenyalat, va al local i escoltant als primers oradors, en Joan Pascual i en Grau Guart i quan aquest acaba el seu parlament, es dirigeix a la secretaria per a inscriure’s. Amb el temps es converteix en un dels homes de confiança d’en Daniel Cardona i també en el seu escorta.

Té una participació activa en els fets del 6 d’octubre de 1934 formant part de la columna que es dirigirà a prendre el control de la Rambla i amb una secció formen davant el palau de la virreina. A la matinada, junt amb uns escamots, formen una barricada al cafè Zurich de la plaça de Catalunya. També participà en el complot de Sant Llorenç dels Morunys on va ser nomenat cap d’intendència i dels serveis de guàrdia i exploració, fins que reben l’ordre d’evacuar i retornar tothom a les seves cases.

Faltant pocs dies perquè les forces franquistes entressin a Barcelona, marxà cap a l’exili amb un company de feina del comissariat de propaganda. Creua la frontera i va a Perpinyà a visitar en Daniel Cardona que li aconsella d’anar a París a trobar-se amb en Manuel Blasi i Mora i així ho fa. Un cop arriba a París es dirigeix a l’adreça on viu en Blasi i es troba amb en Jaume Llopart que ha fet el mateix que ell. Quan es retroben tots tres, en Blasi els ofereix compartir la cambra que té llogada a l’Hotel Ideal i els hi ofereix feina de venedors.

Serà detingut juntament amb en Jaume Llopart i conduïts a la presó de la Santé i jutjats per haver passat la frontera il·legalment, condemnats a un mes al penal de Fresnes, on hi anaven els presos perillosos. Passat el més els internaran als camps de concentració de Sant Cyprien, Barcarès i Argelès de la Marenda. Formarà part d’una “companyia de treball” en una granja i després el destinaran a d’altre feines més amunt de la Catalunya Nord, fins que els oficials francesos els ordenaran fer una marxa i durant quinze dies, farà la retirada francesa fins que són capturats per l’exèrcit alemany. En un moment de descuit dels alemanys, acompanyat de quatre joves, emprendrà la fugida mentre sent el brunzir de les bales alemanyes.

Tornà a creuar la frontera direcció Barcelona el 1942 i és internat a la presó de Reus durant uns mesos, d’on en sortirà en llibertat provisional. Al mateix any, ja a casa, rep la visita d’en Jaume Martínez Vendrell i li fa el traspàs simbòlic del comandament de l’OMNS, per desig i ordre d’en Daniel Cardona.

Morirà a Barcelona el 22 d’octubre de 1988 als 79 anys.