• contacte@nosaltressols.com    


Dolors Anglada Sarriera, «Estel» o «Lola A» (Barcelona, 1892-Tiana, 1984)

Dolors Anglada Sarriera, «Estel» o «Lola A»

Dolors Anglada i Sarriera, més coneguda amb el nom de Lola Anglada, va néixer al carrer dels Mercaders, a Barcelona, l’any 1892, en el si d'una família d'industrials cotoners.

De jove, va estudiar a la Llotja, amb Antoni Utrillo i Joan Llaverias. Va ser gràcies a aquest darrer, que el setmanari satíric Cu-cut publiqués una il·lustració de la dibuixant l’any 1905.

De l’any 1918 a 1923, gràcies a una beca del govern francès, anirà a París amb la seva germana i la seva mare. Allà serà on travarà amistat amb l’exiliat Francesc Macià i l’escultor Josep Clarà, i serà també on col·laborarà amb prestigioses editorials del moment: Hachette, Natham i Roudanez.

L’any 1920 va decidir finançar-se l’edició de Contes del paradís, el primer llibre que contenia contes propis i dibuixos també propis, i així es va convertir en la primera dona il·lustradora professional.

El 1925 va fundar a compte i risc seu la revista La Nuri, que ella mateixa dirigí i edità fins a l’any 1926 (12.000 exemplars). Dirigida totalment al públic femení, per tal d’engrescar a les noies a tenir un paper més actiu i visible, la dictadura de Primo de Rivera liquidà la publicació.

L’any 1926 va dur a terme una exposició al Centre de Lectura de Reus.

L’any 1928, En Peret, una altra obra seva, amb text i dibuixos propis, va tenir molt bona acollida.

També rebé l’encàrrec d’il·lustrar Alícia al país de les meravelles. Seguidament editaria Margarida (1928), Monsenyor Llangardaix (1929) i Narcís (1930). Els estudiosos de la seva obra, indiquen que aquests quatre títols configuren el nucli essencial de les creacions de Lola Anglada.

De ben jove va afiliar-se a la Unió Catalanista (com el seu pare) i l’any 1932 va arribar a ser-ne secretària d’acció cultural i social, i en va fer un segell i algun cartell.

Membre de l’APEC (Associació Protectora de l’Ensenyança en català), ella mateixa va ser la primera a encapçalar les signatures demanant la sol·licitud d’amnistia «perquè tornin a les seves llars tots els exiliats i reclosos per causes polítiques i socials», que signaren 205.000 dones, i ella seria qui des de París donà dibuixos seus per tal que fossin fets servir per a recaptar fons per als participants en el Complot de Garraf.

També seria ella qui acudiria als caputxins de Pompeia, per tal que fessin de mediadors entres els detinguts i el govern espanyol. Va rematar-ho amb una exposició de dibuixos seus a la Sala Parés de Barcelona, on tots els beneficis anaren a parar cap als independentistes empresonats.

Seguint amb la seva militància independentista, il·lustrà el butlletí Nosaltres sols!, que signava com a Estel o Lola A, on sempre predomina una jove forta i decidida aixafant la monarquia amb el puny enlaire. Aquests dissenys seus poc tenen a veure amb les seves il·lustracions barroques, tendres i humils.

Els símbols dels grillons trencats o el sol naixent seran presents arreu; encara més quan representarà a Catalunya com a imatge femenina, subjugada junt amb Irlanda, Euskadi o Galícia, canviant el rol a una dona empresonada, malalta, torturada i abandonada.

Amiga de Macià i Cardona, restà compungida quan els germans Badia van ser assassinats pels anarquistes, l’abril de 1936, i quan Jaume Compte fou mort el 6 d’octubre de 1934 defensant l’Estat Català.

Des de setembre de 1936, afiliada a la UGT, tot i que molt crítica amb el seu autoritarisme.

Durant la guerra 1936-1939, Lola Anglada va viure a cavall de Barcelona i Tiana. Serà en aquestes dates quan Jaume Miravitlles i el seu Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya li van encarregar de donar vida a El més petit de tots, que havia creat l’escultor Miquel Paredes. Aquesta icona antifeixista destaca pels seus valors: amistat, concòrdia, germanor, solidaritat i esperit de lluita.

Des de l’ocupació de Barcelona per part de les tropes franquistes, el 1939, no va voler seguir el camí de l’exili i es va recloure en un pis a Barcelona. Allà, amb una impremta litogràfica, imprimí estampes encarregades per l’abat de Montserrat, Aureli M. Escarré, que serviren per a la festa de l’entronització de la mare de Déu de Montserrat l’any 1947.

Lola Anglada es va apartar de la vida pública i els seus llibres i dibuixos van començar a evocar imatges pròpies de la Barcelona vuitcentista.

L’any 1948 la policia espanyola li féu retirar els seus dibuixos exposats a la Galeria Syra, acusada de «perillosa, roja y separatista»,  i el mateix passà en la prohibició per exposar a Palma de Mallorca.

Les seves obres, com En Peret, no van ser amnistiades pel franquisme fins a l’any 1949.

Lola Anglada va viure, pràcticament fins al final de la seva vida, enclaustrada a Tiana, on va morir el 12 de setembre de 1984 feminista, vital i independentista: «Aquesta vida plena al meu taller m’allunya de la por de ser detinguda pels capitostos de Franco. En aquest amagatall em trobo segura (...) El meu deure era quedar-me a Catalunya passés el que passés».